Visualització de contingut web

XF-Actors

Logo Horizonte 2020

 

 

 

 

 

XF-ACTORS: nou projecte de la Unió Europea per al control de Xylella fastidiosa.

Xylella fastidiosa (Xf) és un bacteri que provoca malalties de gran importància econòmica en cultius d'interés com la vinya, els cítrics, l'olivera, la bresquillera i ametler, i altres espècies llenyoses i arbustives, entre les quals s'inclouen espècies ornamentals i forestals d'alt valor ecològic. Fins fa poc aquest bacteri estava restringit al continent americà, abastant un ampli rang de latituds, però a l'octubre de 2013 va ser detectada per primera vegada a Europa, en concret al sud d'Itàlia on està provocant greus danys en l'olivar (més de 30.000 has afectades). Aquesta malaltia en les cultivars d'olivera més susceptibles provoca el ràpid decaïment de l'arbre, seca de fulles i branques i en els casos més greus la mort d'aquests. El bacteri és transmés en el camp exclusivament per insectes capaços d'alimentar-se de la saba del xilema de les plantes, que és on es troba localitzada el bacteri. Posteriorment a la detecció a Itàlia, el bacteri ha sigut detectada a l'illa de Còrsega, el sud de França, a Alemanya i recentment a Espanya a l'illa de Mallorca.

 

La millora en la prevenció, detecció precoç i establiment de mesures de control de X. Enutjosa són necessitats urgents que requereixen d'una resposta ràpida al problema fitosanitari que representa X. Enutjosa a nivell de la Unió Europea (UE). En aquest context, en el marc del programa HORITZÓ 2020 de la UE, s'ha inclòs per primera vegada en la història dels programes d'investigació de la UE una línia específica dedicada a un únic patogen i amb un finançament tan alt (pròxima a 7 milions d'euros). En aquest programa, després d'una avaluació científica exhaustiva i molt competitiva, s'ha aprovat el projecte europeu titulat Xylella fastidiosa Active Containment Through a Multidisciplinary-Oriented Research Strategy (XF-ACTORS) l'inici de la qual va tindre lloc el passat 1 de Novembre.

 

XF-ACTORS integra un equip multidisciplinari que s'organitza entorn de 10 línies de treball (‘work-packages') per a abordar diferents aspectes des del punt de vista científic i pràctic. Així en el projecte s'abordaran temes relacionats amb la biologia (gamma d'hostes i patogenicitat) i genètica del bacteri, mesures de vigilància i detecció ràpida, vectors (ecologia i biologia i interaccions bacteri-vector). Tot això suposarà el punt de partida per a posteriorment poder dur a terme noves activitats científiques centrades en el desenvolupament de models de malaltia i avaluació de riscos a nivell regional i el desenvolupament d'estratègies de maneig i control de la malaltia. Així mateix, es posarà especial èmfasi en la divulgació i explotació dels resultats científics del projecte i a establir l'impacte socioeconòmic de les mesures resultants d'aquest. L'objectiu final és el desenvolupament d'una estratègia de control integrat de les malalties associades amb X. Enutjosa per a previndre la seua entrada, establiment i expansió i controlar el seu impacte econòmic, ambiental i social en cas de produir-se nous brots en el territori de la UE.

 

Per a poder dur a terme aquest ambiciós projecte es requereix la participació d'un ampli equip multidisciplinari que desenvoluparà les seues activitats durant quatre anys. Aquest equip està integrat per un total de 29 institucions de 13 països incloent nou de la Unió Europea (Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Grècia, Holanda, Itàlia, Portugal i Regne Unit) i quatre de països de fora de la UE (el Brasil, Costa Rica, els Estats Units i Taiwan) on la bateria porta present diverses dècades. Espanya està àmpliament representada en aquest consorci amb la participació de diversos equips de centres d'investigació públics incloent l'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en els seus centres Institut d'Agricultura Sostenible (IAS-CSIC) i Institut de Ciències Agràries del (ICA-CSIC), l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA), i l'Institut Andalús d'Investigació i Formació Agrària, Pesquera, Alimentària i de la Producció Ecològica (IFAPA). A més la Universitat de Girona a través del Centre d'Innovació i Desenvolupament en Sanitat Vegetal (CIDSAV) participarà com a organisme col·laborador.

 

CSIC

 

El IAS-CSIC participa en tres paquets de treball principalment. El primer d'ells, coordinat pel IAS-CSIC, se centra en el desenvolupament de mètodes innovadors i sostenibles per al control del bacteri en la planta hoste. Dins d'aquesta línia el CSIC col·laborarà estretament amb el CIDSAV a avaluar diversos pèptids antimicrobians (AMPs) sintètics desenvolupats i patentats per aquest grup de la UdG per a determinar la seua activitat in vitro i in planta (polvorització i injecció) enfront de X. Enutjosa així com determinar la seua potencial toxicitat en olivera. A més, participarà amb el IFAPA en el desenvolupament de mètodes d'inoculació amb el bacteri que permeten una avaluació ràpida i robusta de la resistència en una col·lecció àmplia de germoplasma. El IAS-CSIC serà responsable de caracteritzar el microbioma associat a l'endosfera (xilema) de l'olivera cultivada, determinant l'estructura i diversitat de les comunitats microbianes que el componen, els principis que governen el seu assemblatge i dinàmica, el potencial de ser modificat ad hoc, així com el paper que pot exercir aquest microbioma en la resposta de l'olivera a la infecció per X. Enutjosa i el desenvolupament de malaltia. A més El IAS-CSIC participarà en altres dos paquets de treball, el primer inclou l'estudi de la biologia (gamma d'hostes i patogenicitat) i la genètica de les poblacions de X. Enutjosa i les seues subespècies. El segon paquet de treball abordarà el desenvolupament d'aproximacions eficients, innovadores i sostenibles per a previndre i minimitzar l'impacte de X. Enutjosa a la UE mitjançant el desenvolupament de programes d'anàlisis de risc regionalitzats per a diverses àrees de la UE seleccionades per la seua diversitat en condicions climàtiques, agronòmiques, de cultius o socioeconòmiques. El IAS-CSIC serà responsable del desenvolupament de models de favorabilitatclimàtica i distribució geogràfica potencial de X. Enutjosa i les seues principals subespècies a nivell nacional i regional. D'altra banda, el centre ICA-CSIC continuarà amb les prospeccions d'insectes vectors de X. Enutjosa en diferents regions de la Península Ibèrica, estenent el seguiment a poblacions d'insectes a altres cultius susceptibles a més de l'olivar (Prunus, vinya i cítrics). També es realitzarà un seguiment d'aquests vectors en cobertes vegetals per a conéixer el cicle biològic i les plantes allotjadores tant de les fases immadures com dels adults. A més s'estudiaran la biologia i ecologia dels vectors per a determinar els seus paràmetres de cicle de vida, els seus possibles refugis hivernals i estivals i el seu comportament alimentós. Finalment, es relacionarà el comportament durant les diferents fases de prova i alimentació del vector amb l'adquisició i inoculació del bacteri.

 

IVIA

 

L'IVIA coordina el grup de treball sobre anàlisi de riscos del projecte, que té com a objectiu principal avaluar la possible expansió de X. Enutjosa a regions encara lliures de la malaltia. L'IVIA participarà en el desenvolupament de models matemàtics, que permetran estimar la capacitat del bacteri per a establir-se i disseminar-me baix determinades condicions ambientals. Aquests models simularan també diferents estratègies per a l'erradicació de la malaltia, avaluant d'una banda la seua eficàcia potencial i per una altra el seu impacte socioeconòmic. La informació generada en el projecte permetrà adequar la legislació fitosanitària europea i millorar així la prevenció, contenció i erradicació de X. Enutjosa. La unitat de Bacteriologia del Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia de l'IVIA contribuirà al desenvolupament de mètodes de detecció de X. Enutjosa que permeten el processament de grans quantitats de material vegetal i d'insectes vectors en prospeccions a gran escala així com al desenvolupament de mètodes de control de la malaltia que siguen respectuosos amb el medi ambient, com la utilització de bacteriòfags lítics de X. enutjosa, és a dir, virus capaços d'atacar específicament a aquest bacteri sense causar cap mena de mal a l'entorn. A més, s'impartiran cursos sobre les tècniques de detecció de X. Enutjosa segons el protocol EPPO a tots els laboratoris de Sanitat Vegetal de les diferents comunitats autònomes. Finalment, El Centre de Agroenginyeria de l'IVIA treballarà en el desenvolupament de sistemes que siguen capaços de detectar plantes infectades que no presenten símptomes externs de la malaltia. El problema s'abordarà, a diferents escales inicialment realitzant mesuraments a nivell de fulla en el laboratori, tractant de detectar nivells baixos d'infecció de X. enutjosa, per a traslladar les troballes progressivament al camp per a detectar la malaltia de manera primerenca, bé mitjançant dispositius de mà o emprant un vehicle terrestre que es desenvoluparà específicament per a aquest projecte. Aquest vehicle estarà equipat amb sensors òptics que obtindrà mentre recorre el camp imatges en color, infraroig, NDVI d'alta resolució, fluorescència, hiperespectral i tèrmica de les plantes a més de espectroscopia en el rang visible i infraroig pròxim de l'espectre.

 

IFAPA

 

La participació del IFAPA es durà a terme pels equips del Centre "Albereda del Bisbe" de Còrdova responsables de la conservació de recursos genètics i el desenvolupament del programa de millora genètica d'olivera. La participació del IFAPA se centrarà en els treballs d'avaluació de reacció a la malaltia de material vegetal d'olivera de diferent procedència, amb l'objectiu d'impulsar el desenvolupament d'activitats per a seleccionar varietats més resistents a la malaltia. El IFAPA proporcionarà el material vegetal i coneixement derivat de les col·leccions de germoplasma cultivat i silvestre i seleccions del seu programa de millora d'olivera i col·laborarà en el seguiment dels assajos d'avaluació del desenvolupament de malaltia que es desenvoluparan a Itàlia en la zona afectada, així com en el desenvolupament d'eines d'avaluació genotípica i fenotípica d'aquest material vegetal. Els resultats esperats del projecte permetran la identificació de varietats tolerants/resistents a la malaltia i el desenvolupament de tècniques eficients i ràpides de caracterització fenotípica de la tolerància a la malaltia per a la possible posada en marxa de futures línies de millora.

Amb la reunió de llançament del projecte (kick-off meeting) que s'ha celebrat els dies 14 al 16 de novembre a Bari (Itàlia) s'ha donat inici a les activitats d'investigació que permeten ampliar el coneixement sobre el maneig adequat de les malalties causades per aquest bacteri que té un gran potencial d'impacte econòmic per a cultius de gran importància al nostre país, més encara després de la recent detecció d'un focus en arbres de cirerer en la localitat de Manacor a l'illa de Mallorca.

 

Vista de la colección en riego del Banco de Germoplasma Mundial del Olivo situado en el Centro IFAPA

Vista de la col·lecció en reg del Banc de Germoplasma Mundial de l'Olivera situada en el Centre IFAPA "Albereda del Bisbe" de Còrdova.

 
Campos de progenies de cruzamientos del programa de mejora del Centro IFAPA
 

Campos de progènies de creuaments del programa de millora del Centre IFAPA "Albereda del Bisbe" a Còrdova.

 
Síntomas severos de Xylella fastidiosa en un campo de olivo en la provincia de Lecce, Apulia
 

Símptomes severs de Xylella enotjosa en un camp d'olivera a la província de Lecce, Apulia.

Comportamiento de dos variedades de olivo (Tolerante‐izquierda y susceptiblederecha) a la infección por X. fastidiosa.
 

Comportament de dues varietats d'olivera (Tolerant‐esquerra i susceptible-dreta) a la infecció per X. Enutjosa.

 
Reunión de inicio del proyecto XF‐ACTORS
 
Reunió d'inici del projecte XF‐ACTORS
 
Vector de X. fastidiosa con sensor acoplado para llevar a cabo estudios de comportamiento alimenticio
 

Vector de X. Enutjosa amb sensor acoblat per a dur a terme estudis de comportament alimentós.

 
 
 
Consejo Superior de Investigaciones Científicas - CSICUniversitar de GironaInstituto de Investigación y Formación Agraria y Pesquera (IFAPA)Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias