Consulta el resum de la tesi d’Eva Martínez: Rediscovering Pepper, Eggplant and Lettuce Landraces of the Valencian Community; An Ancient Resource with Vast Potential for the Future - IVIA

El 2 de desembre en la UPV, va tindre lloc la defensa de la tesi doctoral d'Eva Martínez Ispizua el títol de la qual és: REDISCOVERING PEPPER, EGGPLANT AND LETTUCE LANDRACES OF THE VALENCIAN COMMUNITY; AN ANCIENT RESOURCE WITH VAST POTENTIAL FOR THE FUTURE, sota la direcció de les Dres Angeles Calatayud i Mª Rus Martínez de l'IVIA i del professor Salvador Soler del COMAV. El tribunal va otorgar la màxima qualificació Cum laude i opció a premi extraordinari de doctorat.

La tesi doctoral té com a objectiu general valorar i caracteritzar varietats tradicionals d'hortícoles de la Comunitat Valenciana, corresponents als cultius de pimentó, albergínia i encisam, des del punt de vista fenotípic i nutricional. D'aquesta manera, es pretén promoure la seua conservació, així com el seu cultiu en les seues zones d'origen.

Referent al cultiu de pimentó, es van caracteritzar 17 varietats tradicionals de la Comunitat Valenciana. A partir de la informació adquirida, es van establir els trets més desitjables que podrien ser d'interés per a les pràctiques de cultiu i determinar el destí de mercat per a cadascuna de les varietats: consum en fresc o indústria. Així mateix, el contingut d'alguns compostos bioactius i antioxidants va ser monitorat en 18 varietats locals de pimentó dolç en dues etapes de maduresa comercial (verda i roig). Tots els trets, excepte les clorofil·les, van augmentar significativament en fruits rojos.

Referent al cultiu d'albergínia van ser caracteritzades 31 varietats locals. Es va observar una àmplia variació en els trets fenotípics de la planta, la fulla, la flor i el fruit entre les varietats locals. També es van realitzar determinacions de compostos bioactius en la polpa de 3 varietats seleccionades pel color de la pell: negra, ratllada i blanca, entre les quals es van observar diferències significatives.

Finalment, en referència al cultiu d'encisam, es va determinar el contingut d'alguns compostos bioactius i antioxidants de sis varietats autòctones d'encisam i cinc varietats comercials, comparant tres fases de desenvolupament: microgreen, baby i adulta. Es va evidenciar el potencial d'encisams microgreen i baby com a aliments funcionals. L'últim capítol de la tesi es va estudiar el contingut d'alguns compostos bioactius en cinc varietats autòctones i quatre varietats comercials d'encisam per a comparar la seua variació durant el període d'emmagatzematge simulant una cadena de subministraments. Algunes varietats locals destaquen per la seua excel·lent qualitat comercial, en termes de valor nutricional i postcollita, superant fins i tot a les varietats comercials.

Amb tots aquests assajos, es posa en evidència l'extens patrimoni hortícola de la Comunitat Valenciana, constituït per una gran diversitat de varietats. Així mateix, es manifesta la importància de les varietats locals tradicionals en termes de propietats organolèptiques, ja que són font de biodiversitat agrícola en l'actualitat. En aquest sentit, aquestes varietats tenen un gran valor com a patrimoni etnobotànic i consegüentment haurien de ser conservades.