Menú

Portals

Projectes cofinanciats per

Origen i funcions

L'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) és una entitat autònoma de la Generalitat, amb personalitat jurídica pròpia, creada per la Llei 4/1991 de la Generalitat Valenciana de 13 de març.

L'IVIA té al seu càrrec els fins propis de la Generalitat Valenciana d'impulsar la investigació científica i el desenvolupament tecnològic en el sector agroalimentari valencià i d'integrar aquesta contribució al progrés de la ciència agrària en el sistema de relacions de col · laboració i cooperació propi de la activitat investigadora.

Encara que la promulgació d'esta llei atorgà al nostre institut l'estatus jurídic actual, no suposà, en sentit estricte, el seu naiximent com a organisme investigador. El mateix preàmbul de la llei així ho expresa, en referir-se a la transferència del Centre Regional d'Investigació i Desenvolupament Agrari de Llevant (CRIDA-07) a la Generalitat Valenciana en 1984. Este Centre, a la seua vegada, fou hereu d'altres institucions i així ho detallà recentment el Dr. Salvador Zaragoza en el seu llibre Origen y actividades del Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias (1868-2000).

DESTAQUEM

Oferta pública de personal laboral de l'IVIA per a 2023 (II)

Resolució del Director de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries, per la qual s'accepta la renúncia de diverses persones aspirants proposades per a la contractació laboral a càrrec de...

Un treball de l'IVIA identifica una nova “arma” dels coccinèl·lids per a protegir-se dels atacs de les formigues

Els coccinèl·lids són insectes depredadors que juguen un paper important en el control d'algunes plagues clau en els nostres cultius com els pugons, els cotonets, o les mosques blanques en uns...

Actualitat

Ves enrere Els neonicotinoides i altres insecticides sistèmics contaminen la melassa, l'aliment més important dels insectes beneficiosos en els agroecosistemes

Els neonicotinoides i altres insecticides sistèmics contaminen la melassa, l'aliment més important dels insectes beneficiosos en els agroecosistemes

Un equip multidisciplinari d'investigadors de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries i Universitat de València (Espanya), la Universitat de Wageningen (Holanda), i les Universitats de Minnesota i de Pennsilvània (Estats Units), han identificat i avaluat al llarg dels últims quatre anys una nova ruta d'exposició dels insecticides sistèmics en els insectes beneficiosos entre els quals s'inclouen els agents de control biològic i els pol·linitzadors. El seu últim estudi ha sigut publicat en la revista Biological Reviews, una de les revistes més prestigioses en el camp de la biologia.

En 2019, el consorci va descriure, per primera vegada, una ruta d'exposició dels neonicotinoides, els insecticides més usats en el món, als insectes beneficiosos. Aquesta ruta d'exposició es donava a partir de la melassa, un aliment molt més abundant en els camps de cultiu que el nèctar, que és generalment escàs i només està durant el breu període que dura la floració del cultiu. La melassa és un líquid viscós ric en sucre i amb alguna proteïna excretat per insectes com els pugons, les cotxinilles, les mosques blanques o els psíl·lids. La melassa és el principal aliment d'agents de control biològic de plagues (exemple: depredadors com a marietes o crisòpids, parasitoides o formigues) i d'alguns pol·linitzadors (exemples: abelles, sírfids i altres mosques pol·linitzadores). Les anàlisis químiques realitzades pel consorci han demostrat que la melassa excretada pels insectes que s'alimentaven de plantes prèviament tractades amb insecticides sistèmics està contaminada. Aquesta melassa, a més, resulta tòxica per als parasitoides i sírfids que s'alimenten d'ella. Els resultats d'aquest treball van ser publicats en la famosa revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) en 2019 i van generar un gran interés social i mediàtic, ja que per primera vegada es va incloure a la melassa com una ruta d'exposició que podia resultar tòxica per a nombrosos insectes beneficiosos.

Durant els últims anys el consorci ha treballat per a avaluar altres matèries actives i maneres d'aplicació. Després de dos anys de treballs en camp, el consorci ha demostrat que la ruta d'exposició als insecticides a través de la melassa també es dona quan els insecticides s'apliquen en les llavors. Les llavors tractades és l'ús més comú dels neonicotinoides en molts cultius extensius. Concretament, es va demostrar que 30 - 40 dies després d'haver sembrat llavors de soja tractades, els pugons de la soja colonitzaven la planta, toleraven les concentracions ja més baixes d'insecticides, i excretaven melassa contaminada que era de nou tòxica per a parasitoides i depredadors que regulaven la plaga de manera natural. Aquest estudi de camp va ser desenvolupat en la Universitat de Minnesota i va ser publicat al novembre de 2021 en la revista Environmental Pollution, una de les revistes més importants per als estudis d'ecotoxicologia.

Amb el treball realitzat tant pel consorci com per altres grups d'investigació, aquesta ruta de contaminació ha sigut ja demostrada per a: i) tres espècies de plantes, ii) quatre espècies de productors de melassa de tres famílies diferents, iii) cinc insecticides sistèmics amb tres maneres d'acció diferents, i iv) tres maneres d'aplicació, incloent les llavors tractades amb neonicotinoides. Recentment, el consorci ha resumit aquests estudis en una revisió publicada en Biological Reviews, on s'ha analitzat la influència de diferents paràmetres en aquesta ruta d'exposició. Per exemple, el consorci ha identificat un seriós risc d'espècies invasores que són tolerants o resistents als insecticides sistèmics i infesten grans superfícies de monocultiu que manquen de nèctar com els cereals (exemple: dacsa, blat, ordi, o arròs, entre altres). Aquests cultius, que són comunament tractats amb insecticides sistèmics, representen més del 50% de la superfície de cultiu mundial, és a dir 723 milions d'hectàrees que equivalen a ¾ de la superfície total d'Europa, i la melassa és el principal aliment dels insectes beneficiosos. El manuscrit també dona recomanacions per a reduir l'impacte d'aquesta ruta d'exposició i perquè siga considerada en futures avaluacions de riscos mediambientals que avaluen la toxicitat dels insecticides en insectes beneficiosos.

Aquest article pot descarregar-se a través de ReDivia, el repositori institucional del IVIA. 

Video recomanat

Video recomanat

ENLLAÇOS

twitter