Menú

Portals

Projectes cofinanciats per

Origen i funcions

L'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) és una entitat autònoma de la Generalitat, amb personalitat jurídica pròpia, creada per la Llei 4/1991 de la Generalitat Valenciana de 13 de març.

L'IVIA té al seu càrrec els fins propis de la Generalitat Valenciana d'impulsar la investigació científica i el desenvolupament tecnològic en el sector agroalimentari valencià i d'integrar aquesta contribució al progrés de la ciència agrària en el sistema de relacions de col · laboració i cooperació propi de la activitat investigadora.

Encara que la promulgació d'esta llei atorgà al nostre institut l'estatus jurídic actual, no suposà, en sentit estricte, el seu naiximent com a organisme investigador. El mateix preàmbul de la llei així ho expresa, en referir-se a la transferència del Centre Regional d'Investigació i Desenvolupament Agrari de Llevant (CRIDA-07) a la Generalitat Valenciana en 1984. Este Centre, a la seua vegada, fou hereu d'altres institucions i així ho detallà recentment el Dr. Salvador Zaragoza en el seu llibre Origen y actividades del Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias (1868-2000).

DESTAQUEM

Oferta pública de personal laboral de l'IVIA per a 2023 (II)

Resolució del Director de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries, per la qual s'accepta la renúncia de diverses persones aspirants proposades per a la contractació laboral a càrrec de...

Un treball de l'IVIA identifica una nova “arma” dels coccinèl·lids per a protegir-se dels atacs de les formigues

Els coccinèl·lids són insectes depredadors que juguen un paper important en el control d'algunes plagues clau en els nostres cultius com els pugons, els cotonets, o les mosques blanques en uns...

Actualitat

Ves enrere Un estudi de l'IVIA revela com la domesticació dels cítrics ha alterat l'expressió gènica en el fruit

Un estudi de l'IVIA revela com la domesticació dels cítrics ha alterat l'expressió gènica en el fruit

El coneixement del procés de domesticació que va donar lloc a les varietats comercials dels cítrics és de gran importància, perquè permet dissenyar una millora dirigida i eficient per a obtindre noves varietats comercials de cítrics. En aquest procés les hibridacions interespecífiques van ser clau, fins al punt que els genomes de les varietats comercials són mosaics amb fragments de dos o més genomes de les espècies ancestrals o salvatges.

Investigadors del Centre de Genòmica de l'IVIA han dut a terme un estudi per a determinar els efectes de la domesticació sobre l'expressió gènica, perquè l'expressió diferencial dels gens és la responsable en última instància de l'àmplia variabilitat en grandària, forma, color i sabor que presenten les fruites dels cítrics.

L'estudi comparatiu de l'expressió gènica es va dur a terme en fruites de les espècies ancestrals cidro, pummelo i mandarina salvatge, enfront de varietats comercials de taronja, mandarina i llima. Els resultats obtinguts han mostrat com la domesticació ha alterat de manera dramàtica l'expressió d'un gran nombre de gens que controlen els caràcters d'interés comercial, com el color, l'acidesa o el contingut en sucres. Més encara, a les regions cromosòmiques on coexisteixen dos genomes ancestrals, l'expressió de l'al·lel responsable del fenotip desitjable s'imposa sobre l'alternatiu, que veu la seua expressió molt reduïda o fins i tot nul·la.

Aquesta és la primera vegada que es realitza un estudi d'aquest tipus en cítrics. El treball forma part de la tesi doctoral de Carles Borredà i s'ha publicat recentment en la revista científica BMC Plant Biology. Pots consultar el text complet en ReDivia, el repositori institucional de l'IVIA.


 

Video recomanat

Video recomanat

ENLLAÇOS

twitter