Agricultura i l'IVIA impulsen un projecte per a valorar l'alperujo com a fertilitzant natural i reduir costos en el sector oleícola - IVIA
Ves enrere Agricultura i l'IVIA impulsen un projecte per a valorar l'alperujo com a fertilitzant natural i reduir costos en el sector oleícola
Agricultura i l'IVIA impulsen un projecte per a valorar l'alperujo com a fertilitzant natural i reduir costos en el sector oleícola
La Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca i l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA), impulsen un projecte dirigit a millorar l'aprofitament agronòmic de l'alperujo, el principal subproducte generat durant la producció d'oli d'oliva. La iniciativa busca reduir els costos de gestió de les almàsseres i avançar cap a models agrícoles més sostenibles i eficients.
En la Comunitat Valenciana operen 138 almàsseres, en la seua majoria cooperatives de xicotetes dimensions que, entre totes, en una campanya mitjana processen entre 100.000 i 120.000 tones d'oliva. Este volum genera una quantitat similar d'alperujo, la gestió de la qual suposa actualment un repte econòmic per al sector, ja que amb freqüència les instal·lacions han d'assumir costos per a la seua retirada i tractament. En moltes zones de la nostra Comunitat, on la producció és baixa i dispersa, estos costos i la completa dependència de l'activitat de gestors externs, suposen una important amenaça per a la supervivència per a esta activitat tan important de les nostres zones olivareres, crucial per al manteniment de la seua població.
La major part de les almàsseres utilitzen sistemes d'extracció denominats de dos fases. En este procés, l'oliva es tritura i s'afig una xicoteta quantitat d'aigua per a facilitar la separació de l'oli mitjançant centrifugació. El resultat són dos productes: oli d'oliva i una pasta humida denominada alperujo, formada per les restes naturals del fruit, pell, polpa, ossos i aigua vegetal, després de l'extracció de l'oli.
Este aspecte resulta especialment rellevant perquè l'alperujo fresc no incorpora materials externs al cultiu. És, essencialment, la pròpia oliva sense el seu oli, amb una xicoteta quantitat d'aigua afegida durant el procés industrial. A diferència d'altres materials emprats habitualment en agricultura, com a fems o llots de depuradora, no introduïx elements aliens a l'explotació agrícola.
Actualment, la normativa només permet la seua utilització agrícola després de tractaments previs, com el compostatge o l'assecat, i no contempla la seua aplicació directa en fresc. Esta limitació respon a criteris preventius relacionats amb possibles efectes fitotóxicos o riscos ambientals si el material s'empra sense control tècnic.
No obstant això, estudis desenrotllats durant diversos anys evidencien que, aplicat sota condicions agronòmiques adequades i amb protocols definits, l'alperujo fresc, aplicat en les baixes dosis pròpies de les nostres condicions de cultiu, pot actuar com a millorant del sòl. El seu ús aporta matèria orgànica, millora l'estructura del terreny i contribuïx a la fertilitat agrícola sense generar impactes negatius.
En este context, el projecte impulsat per la Conselleria d'Agricultura i l'IVIA analitza les condicions tècniques i ambientals necessàries per a permetre un ús segur de l'alperujo fresc en parcel·les agrícoles. Per a les almàsseres, esta via permetria transformar un subproducte amb elevats costos de gestió en un recurs útil i de baix cost, capaç d'aportar valor agronòmic i tancar el cicle productiu de l'olivar.
Amb esta iniciativa, s'avança en l'impuls de solucions basades en l'economia circular, orientades a millorar la sostenibilitat ambiental, reduir costos per al sector agroalimentari i reforçar la competitivitat de l'olivar valencià mitjançant l'aprofitament eficient dels seus propis recursos.
