L'IVIA avança en la protecció del cultiu de tomaca: Mecanismes de defensa de la planta per a reduir el mal en planta provocat per Nesidiocoris tenuis - IVIA
Ves enrere L'IVIA avança en la protecció del cultiu de tomaca: Mecanismes de defensa de la planta per a reduir el mal en planta provocat per Nesidiocoris tenuis
L'IVIA avança en la protecció del cultiu de tomaca: Mecanismes de defensa de la planta per a reduir el mal en planta provocat per Nesidiocoris tenuis

Un estudi recent publicat en Biological Control liderat per investigadors de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) i amb la col·laboració de la Universitat de Bolonya, ha revelat que l'activació de les defenses en les plantes de tomaca mitjançant el volàtil de fulla verda (Z)-3-hexenil propanoato [(Z)-3-HP] pot reduir el mal causat pel depredador zoofitòfag Nesidiocoris tenuis. Encara que este agent de control biològic és altament eficaç contra diverses plagues del cultiu de tomaca degut a la seua polifagia i capacitat depredadora, el seu comportament fitòfag pot resultar problemàtic, ocasionant danys significatius com la deposició de callosa i la mort cel·lular en les plantes. Estos efectes poden obstruir el transport de nutrients i provocar avortaments florals o el pansiment de brots tendres.
En este estudi s'ha comprovat com l'exposició de les plantes de tomaca al (Z)-3-HP activa mecanismes defensius, regulant l'expressió de gens relacionats amb la síntesi i degradació de callosa. Este procés reduïx la quantitat de callosa depositada en els teixits de la planta, la qual cosa és crucial per a limitar el mal tissular i mantindre la funcionalitat del sistema vascular de la planta. A més, s'ha observat que l'exposició al (Z)-3-HP desencadena una resposta molecular significativa en les plantes, incloent-hi l'augment de les defenses antioxidants a través de la regulació a l'alça de gens que codifiquen enzims com el ascorbato peroxidasa i les glutatió S-transferases. Estos enzims són crucials per a neutralitzar les espècies reactives d'oxigen (ROS) i gestionar eficaçment l'estrés oxidatiu. Això contribuïx a la resistència de les plantes enfront de l'atac de fitòfags i reforça els mecanismes de reparació tissular necessaris per a la recuperació i continuïtat del creixement normal de les plantes.
El present estudi ha sigut parcialment finançat per l'Agència Espanyola d'Investigació del Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya (PID2020-113234RR-I00 i PRE2021-100879) i per l'IVIA-GVA (Projecte "Sostenible": IVIA-52202B, cofinançat pel Programa FEDER 2021-27). La col·laboració entre l'IVIA i la Universitat de Bolonya ha sigut possible gràcies al Programa d'Investigació Cooperativa de l'OCDE.
Poden accedir al text complet d'este estudi en ReDIVIA, el repositori institucional de l'IVIA.








