Menú

Portals

Projectes cofinanciats per

 

FSE

FEDR

Ministerio de Economía y Competitividad

Actualitat

Ves enrere Una investigació pionera de l’IVIA obri les portes a un control més efectiu de la mosca del mediterrani

Una investigació pionera de l’IVIA obri les portes a un control més efectiu de la mosca del mediterrani

La mosca del Mediterrani (Ceratitis capitata Wiedemann), una plaga que afecta greument la producció de fruites i verdures a nivell mundial, ha sigut el centre d'una innovadora investigació que podria transformar la forma en què es controla esta plaga. L'estudi, dut a terme per una col·laboració entre l'IVIA i el IBMCP (CSIC), ha explorat l'ús d'ARN de doble cadena (dsRNA) per a combatre esta plaga de manera més específica i respectuosa amb el medi ambient que els insecticides tradicionals. Este treball ha sigut publicat en Pest Management Science.

La tècnica d'interferència d'ARN (RNAi) s'ha investigat reeixidament en el control de plagues i patògens en silenciar gens essencials a través de dsRNA, però fins ara no s'havia investigat la seua aplicació en la mosca del Mediterrani. En este estudi pioner, els investigadors van provar set gens candidats microinjectant dsRNA específic en mosques adultes. Els resultats van ser sorprenents: diversos gens es van veure significativament reduïts, la qual cosa va resultar en un augment de la mortalitat de les mosques en comparació amb les mosques tractades amb un dsRNA de control. Tres dels dsRNAs, dirigits a gens homòlegs a la subunitat beta de l'ATP sintasa (ATPsynbeta), una ATPasa vacuolar (V-ATPase) i la proteïna ribosomal S13 (RPS13), van aconseguir reduir a la meitat la probabilitat de supervivència de les mosques en tan sols 48 hores després de la injecció.

Posteriorment, es van produir noves versions d'estos dsRNAs i es van provar com a compostos insecticides d'administració oral contra mosques adultes. Es va observar una significativa disminució dels ARN missatgers (mRNAs) de V-ATPase i RPS13 (aproximadament 30% i 90%, respectivament) en comparació amb les mosques de control després de 3 dies de tractament. Encara que no es va registrar una mortalitat significativa de les mosques, es va aconseguir reduir la posada d'ous i l'eclosió mitjançant la supressió de V-ATPase i RPS13.

En resum, esta investigació pionera revela el potencial de les molècules de dsRNA com a insecticides orals contra la mosca del Mediterrani. Este enfocament prometedor podria representar un avanç significatiu en la lluita contra esta plaga que afecta la producció de fruites i verdures a tot el món.