Actualitat

L'IVIA fenotipa varietats locals d'albergínia com a part del seu compromís amb la preservació de la biodiversitat i la qualitat nutricional

L'erosió genètica provocada en els cultius al prioritzar la producció sobre la qualitat ha provocat una pèrdua de biodiversitat, que compromet la seguretat alimentària mundial. En el cas de l'albergínia, existeix poca variabilitat morfològica entre les albergínies comercialitzades, per la qual cosa és necessari comptar amb una font que ajude a augmentar la diversitat del cultiu, com són les varietats locals. Les varietats tradicionals són aquelles que han sigut diferenciades pels agricultors a través d'un procés històric de selecció, i són considerades una important font de biodiversitat agrícola, que pot ser utilitzada per al desenvolupament de noves varietats a més de donar suport a l'economia local. Per a aprofitar aquestes varietats locals, ajudant així a la seua conservació, es requereix una descripció detallada de les característiques agronòmiques, fenotípiques i de qualitat nutricional.

En relació amb aquestes afirmacions, el departament d'Horticultura de l'IVIA, juntament amb investigadors de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP) i de l'Institut per a la Conservació i Millora de la Agrobiodiversitat Valenciana (COMAV), ha elaborat una caracterització de 31 varietats autòctones d'albergínia valenciana mitjançant l'ús de 22 descriptors fenotípics quantitatius i 14 qualitatius convencionals. Les varietats seleccionades corresponen a les col·leccions de l'IVIA i el COMAV.

Encara que s'han tingut en compte els caràcters corresponents a la planta, la tija, les fulles, les flors i el fruit, les varietats locals s'han diferenciat principalment en funció del color i la morfologia del fruit. En aquest sentit, es van agrupar les varietats en funció del color de la pell del fruit (negre-morat, ratllat i blanc) i es van triar les varietats B14, B16 i B17, per ser representatives dels tres grups, per a analitzar la qualitat del fruit i aportar així informació contrastada sobre el seu valor afegit. Coneixent els beneficis que aporten els antioxidants per a la salut humana, es va determinar el contingut total de fenols, àcid ascòrbic i flavonoides en la polpa dels fruits. Van aparéixer diferències significatives entre aquestes tres varietats locals, destacant la B14 per les seues propietats antioxidants, seguida de la B17 pel seu alt contingut en vitamina C.

La informació ací presentada indica l'àmplia variabilitat existent entre les albergínies, la qual cosa reforça la importància de les varietats tradicionals com a principal font de biodiversitat agrícola en l'actualitat.

Aquest treball ha sigut cofinançat per l'IVIA i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Pots consultar el text complet de l'article en ReDivia, el repositori institucional de l'IVIA.