Menú

Portals

Projectes cofinanciats per

DESTAQUEM

Investigadors de l'IVIA avancen resultats dels projectes DESALICitrus i SOSTESABIO en la jornada "Avanços en el coneixement agronòmic del reg amb aigua marina dessalada"

Investigadors de l'IVIA avancen resultats dels projectes DESALICitrus i SOSTESABIO en la jornada "Avanços en el coneixement agronòmic del reg amb aigua marina dessalada"


 

La Universitat de Cartagena va celebrar una jornada tècnica sobre avanços en el coneixement agronòmic del reg amb aigua marina dessalada, el passat 13 de març. En ella van participar els principals experts d'Espanya en esta matèria, procedents de la Universitat Politècnica de Cartagena, la Universitat d'Almeria i l'IVIA. Les aportacions dels investigadors de l'IVIA van permetre avançar alguns dels resultats generats pels projectes DESALICitrus -finançat per l'Agència Estatal d'Investigació- i SOSTESABIO -finançat amb fons propis de l'IVIA i susceptible de ser cofinançat per la Unió Europea a través del programa FEDER 2021-2027 (Projecte 52203).

El Dr. Juan Gabriel Pérez, del Servici de Tecnologia del Reg de l'IVIA, va donar una visió general de l'estat actual de l'ús de l'aigua marina dessalinitzada a la Comunitat Valenciana. També va mostrar els primers resultats dels estudis de camp on s'està avaluant l'efecte de l'alt contingut en bor en l'aigua marina dessalinitzada quan s'utilitza per al reg agrícola. Així mateix, va explicar com diverses estratègies agronòmiques, com l'ús de portaemplets tolerants al bor, i l'ús d'encoixinament del sòl poden pal·liar els efectes negatius que genera de l'excés de bor en el cultiu.

El Dr. José Miguel de Paz, del Centre d'Agricultura Sostenible de l'IVIA, va presentar les línies de treball que s'estan desenvolupant al nostre Institut per a la modelització del bor en el sistema sòl-planta i va anunciar que estes es troben en un estat avançat que permetrà implementar un sistema d'ajuda a l'agricultor per tal de facilitar el maneig de reg amb aigües alternatives, amb alt contingut de Bor, sense que es veja afectat el cultiu.

Imagen desalación
 

Un treball de l'IVIA identifica una nova “arma” dels coccinèl·lids per a protegir-se dels atacs de les formigues

Un treball de l'IVIA identifica una nova “arma” dels coccinèl·lids per a protegir-se dels atacs de les formigues


Els coccinèl·lids són insectes depredadors que juguen un paper important en el control d'algunes plagues clau en els nostres cultius com els pugons, els cotonets, o les mosques blanques en uns altres hemípters. Per esta raó, s'han desenvolupat diferents estratègies per a augmentar l'abundància i eficàcia d'estos coccinèl·lids. En la Comunitat Valenciana, per exemple, es van importar les espècies exòtiques Rodolia cardinalis, per al control de la cotxinilla acanalada, i Cryptolaemus montrouzieri, per al control de cotonets en cítrics. Més recentment, s'ha intentat reduir l'activitat de les formigues perquè ataquen als coccinèl·lids que depreden a les plagues (https://hdl.handle.net/20.500.11939/8601).

El nou treball de l'IVIA, ha descobert una nova característica amb la qual alguns coccinèl·lids poden millorar la seua defensa enfront dels atacs de formigues. El depredador de cotonets Cryptolaemus montrouzieri pot adquirir àcid carmínic, una substància absent en els cotonets, quan s'alimenta de la cotxinilla del carmí Dactylopius opuntiae¸ que és molt abundant en les paleres presents a la Comunitat Valenciana. Quan els Cryptolaemus montrouzieri són atacats per les formigues, alliberen l'àcid carmínic en concentracions que dissuadixen a les formigues.

Les troballes d'este estudi s'han publicat en la revista Proceedings of the Royal Society B, que el porta en la portada del mes de març, i han sigut destacats per la prestigiosa revista Science (https://acortar.link/evYqyX). L'estudi posa de manifest que els coccinèl·lids depredadors poden adquirir i utilitzar toxines de preses exòtiques amb les quals no han coevolucionat per a la seua pròpia defensa contra les formigues. Per tant, el accés a estes preses alternatives amb toxines podria millorar la seua eficàcia com a controladors de plagues que estan protegides per les formigues.

Estos estudis són part de la tesi doctoral d'Ángel Plata, dirigida pels investigadors Alejandro Tena i Francisco J. Beitia del Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia de l'IVIA. En l'estudi també han participat Almudena Bermejo del Centre de Citricultura i Producció Vegetal de l'IVIA i Tobias Züst del Departament de Botànica Sistemàtica i Evolutiva de la Universitat de Zuric. L'estudi ha sigut finançat pel projecte nacional RTA2017-00095 del Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya i el projecte IVIA-GVA 52202 de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (este projecte és susceptible de ser cofinançat per la Unió Europea a través del Programa FEDER 2021-2027 Comunitat Valenciana).