Aportacions destacades de l'IVIA en AgroMurcia 2025 - IVIA

Els passats dies 12 i 13 de març va tindre lloc a Cartagena una nova edició del congrés AgroMurcia que es va centrar en els nous riscos fitosanitaris per a l'agricultura mediterrània. En ell van participar tres destacats especialistes del Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia de l'IVIA.

En la primera jornada, íntegrament dedicada a la problemàtica dels trips, el Dr. César Monzó va realitzar una presentació sobre la nova plaga dels cítrics Scirtotrhips aurantii. En ella es va centrar en aquells aspectes de la seua biologia i ecologia que són més rellevants a l'hora de poder desenrotllar una estratègia de gestió integrada de dicha plaga. A més, va presentar l'estratègia desenrotllada per l'IVIA i el Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat Valenciana per a poder afrontar amb garanties la seua gestió durant la present campanya.

La segona jornada va començar amb la ponència del Dr. Antonio Vicent -coordinador del Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia de l'IVIA i president del Panell de Sanitat Vegetal de l'EFSA- que va tractar sobre la prevenció, preparació i resposta enfront de les malalties de quarantena dels cítrics. En ella, el Dr. Vicent va destacar la importància d'un enfocament integral que combine anàlisi de riscos, vigilància epidemiològica, models predictius, plans de contingència i exercicis de simulació, emmarcat en la normativa fitosanitària de la Unió Europea. Va exposar els casos concrets de la taca negra (causada per Phyllosticta citricarpa) i del HLB, subratllant com ambdós representen amenaces prioritàries per a la citricultura mediterrània. Va ressaltar el valor dels models epidemiològics per a anticipar escenaris de disseminació, així com la necessitat de millorar la preparació mitjançant simulacres i formació. A més, va subratllar que l'eficàcia de les mesures depén també de la participació activa del sector agrícola, abordant els aspectes socials que condicionen la seua implementació. En este sentit, va remarcar que la sensibilització, la transparència i la implicació de tots els actors són claus per a aconseguir una gestió eficaç i acertada de les crisis fitosanitàries.

En la mateixa jornada, el Prof. Urbaneja va realitzar una presentació sobre les estratègies globals per a la gestió del HLB i els seus vectors (Diaphorina citri i Trioza erytreae), abordant les seues implicacions per a la citricultura mediterrània. Durant la seua intervenció, el Prof. Urbaneja va presentar una anàlisi actualitzada de la situació del HLB en les principals regions productores del món, des d'Àsia i Àfrica fins a Amèrica i Europa, i va revisar les diferents estratègies que s'estan aplicant per a frenar el seu avanç. Entre estes, va destacar els programes de monitoratge intensiu, les quarantenes rigoroses, la plantació amb material vegetal certificat, control dels vectors i l'arrancada d'arbres infectats. Així mateix, va informar sobre enfocaments innovadors en el maneig del HLB i els seus vectors, com la sobreexpressió transgènica de gens de defensa, l'edició genètica mitjançant CRISPR, l'ús de nanopartícules, el silenciament gènic i l'aplicació d'RNA d'interferència (RNAi). Dins d'estes estratègies, va subratllar la importància i els assoliments aconseguits amb l'ús dels parasitoides Tamarixia dryi i Tamarixia radiata en programes de control biològic. Igual que el Dr. Vicent, el Dr. Urbaneja va emfatitzar la necessitat d'adoptar un enfocament proactiu a la regió mediterrània, implementant estratègies de detecció precoç, quarantenes estrictes per al material vegetal i programes de conscienciació i formació dirigits al sector agrícola. El missatge final de la seua presentació va ser clar: la vigilància i la prevenció són claus per a evitar la propagació del HLB. Encara que en els últims anys s'han aconseguit avanços significatius, la citricultura mediterrània ha d'actuar de manera immediata i coordinada per a minimitzar l'impacte d'esta malaltia.