Menú

Portals

Projectes cofinanciats per

Origen i funcions

L'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) és una entitat autònoma de la Generalitat, amb personalitat jurídica pròpia, creada per la Llei 4/1991 de la Generalitat Valenciana de 13 de març.

L'IVIA té al seu càrrec els fins propis de la Generalitat Valenciana d'impulsar la investigació científica i el desenvolupament tecnològic en el sector agroalimentari valencià i d'integrar aquesta contribució al progrés de la ciència agrària en el sistema de relacions de col · laboració i cooperació propi de la activitat investigadora.

Encara que la promulgació d'esta llei atorgà al nostre institut l'estatus jurídic actual, no suposà, en sentit estricte, el seu naiximent com a organisme investigador. El mateix preàmbul de la llei així ho expresa, en referir-se a la transferència del Centre Regional d'Investigació i Desenvolupament Agrari de Llevant (CRIDA-07) a la Generalitat Valenciana en 1984. Este Centre, a la seua vegada, fou hereu d'altres institucions i així ho detallà recentment el Dr. Salvador Zaragoza en el seu llibre Origen y actividades del Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias (1868-2000).

DESTAQUEM

Ves enrere L'IVIA i la Universitat de Worcester demostren como les franges de flors silvestres poden millorar la regulació de plagues en els horts de cítrics

L'IVIA i la Universitat de Worcester demostren como les franges de flors silvestres poden millorar la regulació de plagues en els horts de cítrics

Un recent estudi publicat en Agriculture, Ecosystems and Environment ha demostrat per primera vegada com la implantació de franges de flors silvestres, compostes per espècies natives de plantes perennes, entre les línies d'arbres millora la regulació de plagues en els horts de cítrics. Esta investigació, duta a terme en horts comercials de taronges a Huelva, ha demostrat que la implementació d'estes franges pot augmentar la riquesa i abundància d'enemics naturals en els arbres de cítrics, proporcionant servicis de regulació de plagues més efectius.

L'estratègia de maneig de coberta més efectiva va resultar ser el maneig de la coberta sembrada amb un tall anual al febrer a una altura de 10 cm. En contrast, l'estratègia que implicava talls addicionals al maig i juny no va aconseguir augmentar la riquesa d'enemics naturals ni millorar els servicis de regulació de plagues, suggerint que la vegetació sense tallar durant tota la temporada proporciona millors recursos i hàbitats per als enemics naturales.

El present estudi ha sigut parcialment finançat per la Universitat de Worcester, l'IVIA, Waitrose & Partners i Primafruit Ltd. Els autors també desitgen agrair a Martinavarro i Vicente Giner per l'ús dels seus horts en este estudi.

Poden accedir al text complet d'este estudi en ReDIVIA, el repositori institucional de l'IVIA.


 

Actualitat

Investigadors de l'IVIA participaran en la jornada “Revolució agraria amb tecnologies disruptives” dins el programa Innotransfer

La inteligencia artificial i la digitalitzación han revolucionat la forma en què es gestionen els processos agrícoles. Actualment, els professional de l'agricultura poden monitoritzar eficientment...

Oferta pública de personal laboral de l'IVIA per a 2023 (II)

Resolució del Director de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries, per la qual s'accepta la renúncia de diverses persones aspirants proposades per a la contractació laboral a càrrec de...

Video recomanat

Video recomanat

ENLLAÇOS

twitter