Origen i funcions

L'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) és una entitat autònoma de la Generalitat, amb personalitat jurídica pròpia, creada per la Llei 4/1991 de la Generalitat Valenciana de 13 de març.

L'IVIA té al seu càrrec els fins propis de la Generalitat Valenciana d'impulsar la investigació científica i el desenvolupament tecnològic en el sector agroalimentari valencià i d'integrar aquesta contribució al progrés de la ciència agrària en el sistema de relacions de col · laboració i cooperació propi de la activitat investigadora.

Encara que la promulgació d'esta llei atorgà al nostre institut l'estatus jurídic actual, no suposà, en sentit estricte, el seu naiximent com a organisme investigador. El mateix preàmbul de la llei així ho expresa, en referir-se a la transferència del Centre Regional d'Investigació i Desenvolupament Agrari de Llevant (CRIDA-07) a la Generalitat Valenciana en 1984. Este Centre, a la seua vegada, fou hereu d'altres institucions i així ho detallà recentment el Dr. Salvador Zaragoza en el seu llibre Origen y actividades del Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias (1868-2000).

DESTAQUEM

València BC - Simposi Internacional sobre Biocontrol en Agricultura - Comunitat Valenciana

En el marc d'una agricultura moderna, globalitzada i respectuosa amb el medi ambient, la protecció biològica s'ha convertit en l'eina indispensable per a mantindre els nostres cultius lliures de...

L'IVIA comptarà amb una important representació en la presentació dels resultats del projecte de control de Xylella fastidiosa a Espanya

Dimarts que ve 28 de juny, l'IVIA serà present en la presentació dels resultats del projecte de control de Xylella fastidiosa a Espanya: “Desenvolupament d'estratègies d'erradicació, contenció i...

Una tesi doctoral realitzada i dirigida en l'IVIA guanya el premi “Hugo de Vries”

La “Royal Dutch Botanical Society” i la “Hugo de Vries Fund Fundation” han concedit el premi “Hugo de Vries” a la millor tesi doctoral defensada als Països Baixos en el camp de la botànica en 2021...

Actualitat

Ves enrere Investigadors de l'IVIA publiquen un estudi sobre el desenvolupament dels grans de pol·len en espècies de cítrics diploides i tetraploides i les seues implicacions en els programes de millora genètica

Investigadors de l'IVIA publiquen un estudi sobre el desenvolupament dels grans de pol·len en espècies de cítrics diploides i tetraploides i les seues implicacions en els programes de millora genètica

L'absència de llavors és un dels caràcters més importants per a les noves varietats de mandariner destinades al consum en fresc, ja que els consumidors no accepten la presència de llavors en els fruits.

L'obtenció d'híbrids triploides mitjançant hibridacions sexuals entre parentals femenins diploides i parentals masculins tetraploides és una estratègia que permet obtindre varietats que no produïsquen llavors ni induïsquen la formació de llavors en altres varietats per pol·linització creuada. No obstant això, els genotips 4x a vegades presenten una alta esterilitat masculina, impedint o limitant la seua utilització i ,per tant, les possibilitats de generar noves combinacions genètiques amb potencial interés.

És important ressaltar que la informació disponible sobre la microesporogènesi i microgametogènesi dels grans de pol·len de cítrics és escassa, i sobretot en poliploides. Per això, en col·laboració amb Jorge Lora (Institut d’Hortofruticultura Subtropical i Mediterrània “La Mayora”, investigadors de l'IVIA han realitzat un estudi detallat sobre l'efecte de la ploidia en el desenvolupament del pol·len del clementino `Clemenules´ i de la taronja pigmentada `Sanguinelli´ diploides i els seus corresponents tetraploides (dobles diploides), que presenten diferents graus de viabilitat pol·línica, mitjançant la utilització de tècniques de microscòpia electrònica, histologia i immunocitoquímica per a la inmunolocalització de diversos components de la paret cel·lular amb diversos anticossos. Es van seleccionar aquests dos genotips perquè `Clemenules´ és una varietat que presenta excel·lents propietats organolèptiques mentre que `Sanguinelli´ es caracteritza per l'elevada producció d’antocians en els seus fruits conferint-los un color roig atractiu a més d'augmentar les seues propietats beneficioses per a la salut.

Durant la microesporogènesi únicament es van observar diferències en l'àrea cel·lular, sent major en els dobles diploides. En canvi, en la microgametogènesi, després de l'augment de grandària i vacuolització de les microespores, però abans de la mitosi I, els grans de pol·len de `Clemenules´ doble diploide van presentar una morfologia completament arrugada i diferències importants en la hidròlisi del midó, originant l'avortament dels mateixos i una pèrdua quasi absoluta de fertilitat. Per tant, la millor estratègia per a l'obtenció d'híbrids 3x amb alt contingut en antocians és mitjançant hibridacions 2x x 4x utilitzant `Sanguinelli´ doble diploide com a parental masculí.

Consulta l'article en ReDivia, el repositori institucional de l'IVIA.


 

Video recomanat

Video recomanat

ENLLAÇOS

twitter

Seguir a @GVAivia