Un treball de l'IVIA identifica una nova “arma” dels coccinèl·lids per a protegir-se dels atacs de les formigues - IVIA

Els coccinèl·lids són insectes depredadors que juguen un paper important en el control d'algunes plagues clau en els nostres cultius com els pugons, els cotonets, o les mosques blanques en uns altres hemípters. Per esta raó, s'han desenvolupat diferents estratègies per a augmentar l'abundància i eficàcia d'estos coccinèl·lids. En la Comunitat Valenciana, per exemple, es van importar les espècies exòtiques Rodolia cardinalis, per al control de la cotxinilla acanalada, i Cryptolaemus montrouzieri, per al control de cotonets en cítrics. Més recentment, s'ha intentat reduir l'activitat de les formigues perquè ataquen als coccinèl·lids que depreden a les plagues (https://hdl.handle.net/20.500.11939/8601).

El nou treball de l'IVIA, ha descobert una nova característica amb la qual alguns coccinèl·lids poden millorar la seua defensa enfront dels atacs de formigues. El depredador de cotonets Cryptolaemus montrouzieri pot adquirir àcid carmínic, una substància absent en els cotonets, quan s'alimenta de la cotxinilla del carmí Dactylopius opuntiae¸ que és molt abundant en les paleres presents a la Comunitat Valenciana. Quan els Cryptolaemus montrouzieri són atacats per les formigues, alliberen l'àcid carmínic en concentracions que dissuadixen a les formigues.

Les troballes d'este estudi s'han publicat en la revista Proceedings of the Royal Society B, que el porta en la portada del mes de març, i han sigut destacats per la prestigiosa revista Science (https://acortar.link/evYqyX). L'estudi posa de manifest que els coccinèl·lids depredadors poden adquirir i utilitzar toxines de preses exòtiques amb les quals no han coevolucionat per a la seua pròpia defensa contra les formigues. Per tant, el accés a estes preses alternatives amb toxines podria millorar la seua eficàcia com a controladors de plagues que estan protegides per les formigues.

Estos estudis són part de la tesi doctoral d'Ángel Plata, dirigida pels investigadors Alejandro Tena i Francisco J. Beitia del Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia de l'IVIA. En l'estudi també han participat Almudena Bermejo del Centre de Citricultura i Producció Vegetal de l'IVIA i Tobias Züst del Departament de Botànica Sistemàtica i Evolutiva de la Universitat de Zuric. L'estudi ha sigut finançat pel projecte nacional RTA2017-00095 del Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya i el projecte IVIA-GVA 52202 de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (este projecte és susceptible de ser cofinançat per la Unió Europea a través del Programa FEDER 2021-2027 Comunitat Valenciana).