Un pas més en la col·laboració entre l'IVIA-GVA i l'empresa Tragsa per a investigar en el control i prevenció de plagues de mosques de les fruites: l'ús del parasitoide Aganaspis daci - IVIA
Col·laborem amb
Origen i funcions
L'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) és una entitat autònoma de la Generalitat, amb personalitat jurídica pròpia, creada per la Llei 4/1991 de la Generalitat Valenciana de 13 de març.
L'IVIA té al seu càrrec els fins propis de la Generalitat Valenciana d'impulsar la investigació científica i el desenvolupament tecnològic en el sector agroalimentari valencià i d'integrar aquesta contribució al progrés de la ciència agrària en el sistema de relacions de col · laboració i cooperació propi de la activitat investigadora.
Encara que la promulgació d'esta llei atorgà al nostre institut l'estatus jurídic actual, no suposà, en sentit estricte, el seu naiximent com a organisme investigador. El mateix preàmbul de la llei així ho expresa, en referir-se a la transferència del Centre Regional d'Investigació i Desenvolupament Agrari de Llevant (CRIDA-07) a la Generalitat Valenciana en 1984. Este Centre, a la seua vegada, fou hereu d'altres institucions i així ho detallà recentment el Dr. Salvador Zaragoza en el seu llibre Origen y actividades del Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias (1868-2000).
Investigadors de l'IVIA participaran en la jornada “Revolució agraria amb tecnologies disruptives” dins el programa Innotransfer
La inteligencia artificial i la digitalitzación han revolucionat la forma en què es gestionen els processos agrícoles. Actualment, els professional de l'agricultura poden monitoritzar eficientment...
Investigadors del Centre de Tecnologia postcollita (CTP) de l'IVIA participen en una monografia sobre protocols actualitzats per a l'envasament d'aliments
Els investigadors del Centre de Tecnologia postcollita (CTP) de l'IVIA, Prof. Lluís Palou i Dra. María Bernardita Pérez-Gago són els autors del capítol titulat “Antifungal Activity of Edible Films...
Ves enrere Un pas més en la col·laboració entre l'IVIA-GVA i l'empresa Tragsa per a investigar en el control i prevenció de plagues de mosques de les fruites: l'ús del parasitoide Aganaspis daci
Un pas més en la col·laboració entre l'IVIA-GVA i l'empresa Tragsa per a investigar en el control i prevenció de plagues de mosques de les fruites: l'ús del parasitoide Aganaspis daci
El passat 31 de gener va tindre lloc una reunió en les instal·lacions de l'IVIA, entre investigadors de l'Equip d'Entomologia d'este Institut i tècnics de l'empresa Tragsa. Dins del marc col·laboratiu actualment existent entre les dues entitats, es va plantejar l'estratègia a seguir en la utilització d'un parasitoide larvari específic de mosques de les fruites, l'himenòpter figítid Aganaspis daci (Weld).
Entre les espècies de tefrítids susceptibles de ser parasitats per este parasitoide es troben Ceratitis capitata i Bactrocera oleae, dos espècies plaga de gran importància en cultius de fruiters, cítrics i olivera a Espanya, però també dos espècies com Bactrocera dorsalis i B. zonata, fins i tot no detectades al nostre país, però amb alt risc d'introducció.
Esta col·laboració IVIA-GVA/Tragsa es basa en una línia d'investigació I+D+i conjunta l'objectiu de la qual és la cria massiva d'esta espècie de parasitoide per part de Tragsa, per a escometre la viabilitat del control de poblacions de les dos espècies de tefrítids ja presents en la nostra zona, com a tècnica de suport al Programa de lluita integrada basat en l'aplicació de la Tècnica de l’Insecte Estèril en el cas de C. capitata, però igualment per a afrontar mitjançant una estratègia de control biològic preventiu la potencial entrada de les altres dos espècies esmentades.
Este parasitoide, malgrat estar àmpliament estés per tota la Conca Mediterrània, no va ser citat fins a 2011 a la Comunitat Valenciana per investigadors de l'IVIA. El parasitoide ha sigut àmpliament estudiat per l'Equip d'Entomologia de l'IVIA des de 2011, la qual cosa ha donat lloc a una Tesi Doctoral i a nombroses publicacions científiques. Per tant, es posseïx un bon coneixement de les seues característiques d'acció sobre les mosques de les fruites.
A més, s'està en contacte amb dos equips d'investigació, un a Espanya (INIA-CSIC, Madrid) i un altre a Itàlia (IPSP-CNR, Portici), on estan estudiant l'acció del parasitoide sobre B. oleae i B. dorsalis, respectivament.
El futur d'estes investigacions es promet esperançador per a donar cobertura al control de Ceratitis capitata i Bactrocera oleae, així com per a previndre l'efecte de la introducció a Espanya de Bactrocera dorsalis i Bactrocera zonata.
