Una investigació pionera de l’IVIA obri les portes a un control més efectiu de la mosca del mediterrani - IVIA
Col·laborem amb
Origen i funcions
L'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) és una entitat autònoma de la Generalitat, amb personalitat jurídica pròpia, creada per la Llei 4/1991 de la Generalitat Valenciana de 13 de març.
L'IVIA té al seu càrrec els fins propis de la Generalitat Valenciana d'impulsar la investigació científica i el desenvolupament tecnològic en el sector agroalimentari valencià i d'integrar aquesta contribució al progrés de la ciència agrària en el sistema de relacions de col · laboració i cooperació propi de la activitat investigadora.
Encara que la promulgació d'esta llei atorgà al nostre institut l'estatus jurídic actual, no suposà, en sentit estricte, el seu naiximent com a organisme investigador. El mateix preàmbul de la llei així ho expresa, en referir-se a la transferència del Centre Regional d'Investigació i Desenvolupament Agrari de Llevant (CRIDA-07) a la Generalitat Valenciana en 1984. Este Centre, a la seua vegada, fou hereu d'altres institucions i així ho detallà recentment el Dr. Salvador Zaragoza en el seu llibre Origen y actividades del Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias (1868-2000).
L'IVIA i la Universitat de Florida col·laboren en l'ús de brassionesteroides per a combatre i retardar la infecció per Huanglongbing (HLB)
Un estudi recent publicat en la revista Plants per investigadors del Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) i la Universitat de Florida (UF) ha demostrat que el tractament amb...
Investigadors de l'IVIA participaran en la jornada “Revolució agraria amb tecnologies disruptives” dins el programa Innotransfer
La inteligencia artificial i la digitalitzación han revolucionat la forma en què es gestionen els processos agrícoles. Actualment, els professional de l'agricultura poden monitoritzar eficientment...
Investigadors del Centre de Tecnologia postcollita (CTP) de l'IVIA participen en una monografia sobre protocols actualitzats per a l'envasament d'aliments
Els investigadors del Centre de Tecnologia postcollita (CTP) de l'IVIA, Prof. Lluís Palou i Dra. María Bernardita Pérez-Gago són els autors del capítol titulat “Antifungal Activity of Edible Films...
Ves enrere Una investigació pionera de l’IVIA obri les portes a un control més efectiu de la mosca del mediterrani
Una investigació pionera de l’IVIA obri les portes a un control més efectiu de la mosca del mediterrani
La mosca del Mediterrani (Ceratitis capitata Wiedemann), una plaga que afecta greument la producció de fruites i verdures a nivell mundial, ha sigut el centre d'una innovadora investigació que podria transformar la forma en què es controla esta plaga. L'estudi, dut a terme per una col·laboració entre l'IVIA i el IBMCP (CSIC), ha explorat l'ús d'ARN de doble cadena (dsRNA) per a combatre esta plaga de manera més específica i respectuosa amb el medi ambient que els insecticides tradicionals. Este treball ha sigut publicat en Pest Management Science.
La tècnica d'interferència d'ARN (RNAi) s'ha investigat reeixidament en el control de plagues i patògens en silenciar gens essencials a través de dsRNA, però fins ara no s'havia investigat la seua aplicació en la mosca del Mediterrani. En este estudi pioner, els investigadors van provar set gens candidats microinjectant dsRNA específic en mosques adultes. Els resultats van ser sorprenents: diversos gens es van veure significativament reduïts, la qual cosa va resultar en un augment de la mortalitat de les mosques en comparació amb les mosques tractades amb un dsRNA de control. Tres dels dsRNAs, dirigits a gens homòlegs a la subunitat beta de l'ATP sintasa (ATPsynbeta), una ATPasa vacuolar (V-ATPase) i la proteïna ribosomal S13 (RPS13), van aconseguir reduir a la meitat la probabilitat de supervivència de les mosques en tan sols 48 hores després de la injecció.
Posteriorment, es van produir noves versions d'estos dsRNAs i es van provar com a compostos insecticides d'administració oral contra mosques adultes. Es va observar una significativa disminució dels ARN missatgers (mRNAs) de V-ATPase i RPS13 (aproximadament 30% i 90%, respectivament) en comparació amb les mosques de control després de 3 dies de tractament. Encara que no es va registrar una mortalitat significativa de les mosques, es va aconseguir reduir la posada d'ous i l'eclosió mitjançant la supressió de V-ATPase i RPS13.
En resum, esta investigació pionera revela el potencial de les molècules de dsRNA com a insecticides orals contra la mosca del Mediterrani. Este enfocament prometedor podria representar un avanç significatiu en la lluita contra esta plaga que afecta la producció de fruites i verdures a tot el món.
