L'IVIA, en col·laboració amb la Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura, ofereix, en accés obert, una filmació dels anys 30 sobre l'aplicació de l'àcid cianhídric per al control de plagues en cítrics. - IVIA

Durant el segle XIX es va produir una profunda transformació dels sistemes agraris que, afegida a l'expansió del comerç internacional de productes agroalimentaris, va fer que el control de plagues adquirira una importància desconeguda fins al moment. Com a conseqüència, al començament del s. XX es va produir a Espanya un ampli desenvolupament legislatiu, normatiu i institucional encaminat a protegir el camp de les amenaces de plagues i malalties. La promulgació de la Llei de Defensa contra les plagues de 1908 i l'activitat desenvolupada per Granges Escola i Estacions de Patologia Vegetal, en matèria de control químic i biològic, són bona mostra d'això.

Encara que entorn de 1912 ja hi havia algunes experiències reeixides i es van difondre publicacions relacionades amb la fumigació, el seu grau de penetració en el camp valencià va créixer exponencialment gràcies a la labor de l'Estació de Patologia Vegetal de València, organisme antecessor directe de l'IVIA, fundat en 1924.

Pels estudis històrics duts a terme per Jesús I. Catalá, Ximo Guillem i Salvador Zaragoza, sabem que a la fi dels anys 20, mentre el laboratori d'entomologia de Burjassot desenvolupava experiències de lluita biològica contra la cochinilla acanalada, el cotonet, o la mosca de la fruita, el laboratori de terapèutica duia a terme proves i cursos de formació per a perfeccionar el principal mètode de lluita química del moment: les fumigacions cianhídriques.

Sabem que entre 1929 i 1931 es van realitzar assajos per a valorar l'horari d'aplicació més oportú, les proporcions més convenients de cianur, àcid sulfúric i aigua, segons l'estació de l'any en què es duguera a terme, amb la finalitat d'assegurar un ràpid despreniment de gasos que resultara eficaç per a combatre les plagues i que generara el mínim de residus.

Els registres d'activitat de l'Estació de Burjassot deixen constància de l'expedició de centenars de dictàmens de fumigació, expedits entre 1926 i 1931 i, per notícies aparegudes en el Butlletí de Patologia Vegetal i Entomologia Agrícola, sabem de la realització, amb caràcter cíclic, de cursos de fumigació duts a terme al juny i novembre, en els quals participaven grups de més de seixanta persones.

Al marge de les publicacions sobre aquest tema que poden trobar-se en el nostre repositori, i de nombrosos testimoniatges gràfics custodiats en el nostre arxiu, que esperem publicar en el futur, la nostra Unitat de Documentació i Biblioteca va tindre coneixement de l'existència d'una filmació dels anys 30, produïda pel Servei de Cinematografia Agrària de la DG d'Agricultura, per a informar i ensenyar a aplicar aquests productes.
Aquesta filmació havia sigut recuperada i restaurada per la Filmoteca del IVC i, en reconéixer-se els drets de propietat intel·lectual de l'IVIA, tots dos organismes acordem donar-li difusió a través del nostre repositori.

La pel·licula que oferim forma part d'un reportatge més ampli, la primera meitat del qual no es conserva. L'episodi publicat és una gravació muda de 17' i 17'', en blanc i negre, realitzada entorn dels anys 1933-35, que fou dirigida per Francisco García Fernández-Pacheco. Part de la pel·lícula està gravada en les instal·lacions i finca de l'Estació de Patologia Vegetal de Burjassot.

Poden visualitzar l'enregistrament complet en  ReDivia, el repositori institucional de l'IVIA.

Fitxa tècnica de la gravació en el Catàleg de Fons audiovisuals de Culturarts-IVAC. 

Més informació en Gómez Clemente, F. & Vázquez Rodenas, R. (1926). Instruccions que han d'observar-se en els treballs de fumigació amb l'àcid cianhídric (4a ed.). València: Tipografia moderna. http://redivia.gva.es/handle/20.500.11939/7399