Analitzem la repercusió econòmica de la propagació de Xylella fastidiosa en l'olivar europeu en PNAS - IVIA

El bacteri Xylella fastidiosa subsp. pauca causa la malaltia coneguda com el decaïment sobtat de l'olivera, que es va detectar per primera vegada en el territori europeu en 2013, concretament a la regió d'Apulia al sud d'Itàlia. Aquest patogen es dissemina mitjançant insectes vectors que s'alimenten de la saba de les plantes i pel moviment del material vegetal infectat.

Un equip d'investigadors de la Universitat de Wageningen (Holanda), l'Institut d'Agricultura Sostenible del CSIC i l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) a Espanya han desenvolupat un model bioeconòmic que permet quantificar la repercussió econòmica de l'expansió d'aquesta malaltia a zones olivareres encara lliures de la malaltia. L'estudi es va centrar en Itàlia, Espanya i Grècia, ja que aquests tres països agrupen el 90% de la superfície de cultiu d'olivera de tota Europa. Aquest treball publicat en la revista PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America) conclou que, en absència de mesures de control, la propagació de la malaltia suposaria pèrdues econòmiques de milers de milions d'euros en un horitzó de 50 anys.

Els models d'idoneïtat climàtica, basats en els desenvolupats prèviament per l'EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària), van indicar que les condicions climàtiques en les principals regions olivareres d'aquests tres països són potencialment favorables per al bacteri. El model d'expansió de la malaltia es va basar en les dades d'un grup d'experts coordinat també per l'EFSA. Es va analitzar la incertesa en les prediccions dels models simulant escenaris amb diferents velocitats de propagació de la malaltia. Fins i tot en un escenari de condicions desfavorables, on la malaltia es propaga més lentament, i contemplant a més la possibilitat de replantar amb varietats d'olivera resistents, els models van estimar un impacte econòmic de milers de milions d'euros.

Segons els models, l'expansió de la malaltia a Itàlia suposaria un impacte econòmic de fins a 5.200 milions d'euros. La replantació amb varietats resistents disminuiria aquest impacte a 1.600 milions d'euros, mentre que reduir la velocitat de propagació de la malaltia amb mesures de control suposaria un estalvi de 1.300 milions d'euros. D'altra banda, la introducció i posterior expansió de la malaltia a Grècia i Espanya suposaria un impacte econòmic de fins a 2.000 i 17.000 milions d'euros, respectivament.

Actualment no existeix cap tractament terapèutic eficaç que permeta curar les plantes en camp una vegada infectades pel bacteri. S'estan realitzant importants investigacions sobre el control dels insectes vectors, que permetran gestionar la malaltia d'una forma més eficient. No obstant això, la replantació de les zones afectades amb varietats resistents sembla ser l'estratègia més prometedora a llarg termini. Les conclusions de l'estudi posen de manifest la necessitat d'enfortir les investigacions sobre la resistència varietal, així com l'aplicació de les mesures fitosanitàries actuals, basades en el control del vector i la supressió de l'inòcul eliminant les plantes infectades. És important assenyalar que aquest estudi econòmic no té en consideració el valor cultural de les oliveres europees, molts dels quals tenen centenars d'anys i són un patrimoni paisatgístic i agrícola mundial. Els resultats obtinguts demostren la importància de reduir la propagació de la malaltia mitjançant mesures fitosanitàries, així com també la implementació de programes d'adaptació i reconversió en les àrees afectades.

L'estudi publicat en la revista PNAS s'ha dut a terme en el marc del Projecte H2020 POnTE (Número de projecte 635646) on participen les tres institucions, Universitat de Wageningen, IVIA i CSIC. L'IVIA ha contribuït també amb el seu programa de beques cofinançades pel Fons Social Europeu.

El text complet de l'artícle publicat en PNAS es troba disponible al repositori institucional de l'IVIA. 

(Fotografia de Donato Boscia (IPSP-CNR)