Destaquem - IVIA

L'Institut Valencià d'Investigacions Agràries, com a centre d'investigació científica de la Generalitat, en l'exercici de les seues funcions, desenrotlla programes orientats a la formació i especialització de persones amb titulació universitària superior amb la finalitat de facilitar l'adquisició de noves aptituds i l'especialització i perfeccionament curricular en l'àmbit propi de la investigació i la transferència de tecnologia al sector agroalimentari i ramader de la Comunitat Valenciana.

En este sentit, es convoquen trenta contractes en el marc del programa Marisa Badenes per a la contractació de personal investigador predoctoral. Els contractes formalitzats mitjançant esta convocatòria tindran una duració màxima de quatre anys no prorrogable, amb dedicació a temps complet. La selecció de personal per a cobrir els llocs objecte d'esta convocatòria es realitzarà mitjançant el sistema de concurs, consistent en la valoració dels mèrits al·legats per les persones aspirants.

La informació actualitzada de la convocatòria i la resta de les publicacions que es deriven dels actes integrants del procés selectiu  es publicaran en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) i en la pàgina web de l'IVIA, concretament en Convocatòria contractes Marisa Badenes.

Estos contractes es finançaran amb càrrec a l'aplicació pressupostària G.542G00.19001, fons FS21000019. Així mateix, estan cofinançats per la Unió Europea a través del Programa Fons Social Europeu Plus (FSE+) Comunitat Valenciana 2021-2027.

.

Els doctors Ester Marco Noales i Félix Morán, investigadors de l'equip  de Bacteriologia del Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA), es troben actualment a Bogotà (Colòmbia), com a instructors del Curs Nacional de Capacitació sobre la Detecció i Diagnòstic de Patògens Cuarentenaris de Plantes, convidats per FAO/IAEA, el centre conjunt de Tècniques Nuclears en l'Alimentació i l'Agricultura, pertanyent a l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (annex a l'ONU), que treballa conjuntament amb la FAO per a recolzar als països que volen implementar determinades tècniques en l'àmbit de l'agricultura.

La invitació s'emmarca en les accions de Colòmbia per a respondre a la recent declaració d'emergència fitosanitària nacional a Colòmbia després de la detecció del bacteri patogen Xylella fastidiosa . Este brot suposa una amenaça significativa per a cultius claus com el café, els cítrics i altres arbres fruiters. En este context, els investigadors de l'IVIA han sigut convidats com a experts internacionals per a impartir un curs especialitzat sobre la detecció i el diagnòstic de patògens cuarentenaris de plantes, amb èmfasis en Xylella fastidiosa , `Candidatus Liberibacter solanacearum´ i `Ca. Phytoplasma spp.´.

La formació s'està duent a terme en les instal·lacions de l'Institut Agropecuari Colombià (ICA) i Agrosavia (Corporació colombiana d'investigació agropecuària), en la localitat de Mosquera (Cundinamarca). Es tracta d'un curs teoricopràctic, l'objectiu del qual és enfortir les capacitats locals de diagnòstic primerenc, resposta i contenció de malalties cuarentenaries que poden tindre greus conseqüències per a la sanitat vegetal i la seguretat alimentària.

Durant la seua estada, els investigadors de l'IVIA estan treballant activament sobre el terreny, compartint coneixements, protocols, tècniques moleculars avançades i estratègies de vigilància fitosanitària. “La transferència del nostre coneixement és crucial no sols per a contindre el brot actual a Colòmbia en cítrics i café, sinó també per a previndre la dispersió d'este bacteri a altres àrees, incloent-hi Europa i, en particular, la Comunitat Valenciana, una zona citrícola de primera importància”, senyalen els investigadors.

La presència de Xylella fastidiosa  a Colòmbia subratlla la urgència de reforçar les xarxes internacionals de vigilància i cooperació científica davant l'expansió de organismes patògens que no es detenen davant les fronteres.

Esta col·laboració de personal de l'IVIA és un reflex que  la ciència, la formació tècnica i la cooperació internacional són ferramentes essencials per a protegir tant l'agricultura global com la biodiversitat.

Des de la detecció del psílid asiàtic (Diaphorina citri), vector del HLB, a Xipre en 2023, l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) s'ha implicat en el control d'esta greu amenaça per a la citricultura mediterrània. En concret, la Unitat d'Entomologia del Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia dl'IVIA està col·laborant amb el govern xipriota per a desenrotllar un programa de control biològic contra el vector. Durant estos dos anys, l'IVIA ha dut a terme quatre missions científiques en territori xipriota en les quals han participat el Dr. Alejandro Tena, la Dra. Meritxell Pérez-Hedo i el Prof. Alberto Urbaneja. A més, ha proporcionat assessorament científic, suport tècnic, materials de formació i estratègies de resposta, participant activament en la planificació conjunta amb les autoritats locals i en accions de formació sobre el terreny.

En la més recent d'estes missions, realitzada entre el 6 i l'11 de maig de 2025 pel Prof. Alberto Urbaneja, va constatar in situ els esperançadors resultats del programa de control biològic basat en la introducció del parasitoide Tamarixia radiata i la identificació d'un parasitoide autòcton. Les observacions de camp van confirmar l'establiment i dispersió natural per tota l'illa del parasitoide Tamarixia radiata, així com d'una nova espècie de parasitoide nadiu. Lus anivelles de parasitisme han sigut molt elevats esta primavera i les poblacions de D. citri són molt més baixes que anys anteriors en tota l'illa. Un de les troballes més rellevants va ser la detecció en camp de la nova espècie de parasitoide que també parasita a D. citri amb una incidència notable. Esta nova espècie, genèticament diferenciada de Tamarixia radiata, es troba actualment en procés de descripció formal per part d'experts en taxonomia. Els programes de control biològic necessiten de diversos anys per a la seua correcta avaluació. Per això, l'IVIA continuarà treballant estretament amb les autoritats xipriotes i els socis internacionals, apostant per una col·laboració que ja està donant fruits concrets i de gran valor per a tota la regió mediterrània.

La missió va incloure reunions tècniques amb el Ministeri d'Agricultura de Xipre, representat per la Dra. Anthemis Melifronidou-Pantelidou (Cap de l'Àrea de Sanitat Vegetal i Normes de Comercialització de Productes Agrícoles), el Dr. Menelaos Stavrinides (Cyprus University of Technology), Nicos A. Seraphides (Investigador Principal en Protecció Vegetal del Departament d'Agricultura), així com el Dr. Mark Hoddle (Universitat de Califòrnia Riverside) i David Morgan (Departament d'Agricultura de Califòrnia). L'objectiu va ser revisar els avanços del programa i definir accions conjuntes per a consolidar els seus resultats.

L'IVIA, representat en esta ocasió pel Prof. Urbaneja, va participar a més en una jornada tècnica amb agricultors, associacions i personal tècnic local, en la qual es van presentar els assoliments aconseguits i es van debatre les pròximes etapes del programa. En este marc, el Prof. Urbaneja va exposar els resultats rellevants obtinguts per l'IVIA en el marc d'esta estreta col·laboració científica i institucional.

La participació de l'IVIA en este programa de gestió de Diaphorina citri a Xipre reforça el seu paper com a referent internacional en sanitat vegetal i control biològic; confirma el ferm compromís de l'institut amb la protecció de la citricultura mediterrània; i el desenrotllament de solucions sostenibles davant amenaces emergents com el HLB.

El grup de RegsIVIA ha exercit un paper clau en el projecte europeu HANDYWATER, coordinat per Juan G. Pérez-Pérez, que ha culminat amb èxit després de més de tres anys d'investigació aplicada en cítrics i olivar. El projecte, finançat per PRIMA, ha tingut com a objectiu millorar la sostenibilitat del reg a la regió mediterrània mitjançant ferramentes tecnològiques accessibles i validades en condicions reals.

El principal assoliment de l'IVIA ha sigut el desenrotllament conjunt, al costat de l'institut alemany UFZ, d'una ferramenta d'ajuda a la decisió (DST) orientada a agricultors. Esta plataforma digital, disponible en versió mòbil i PC, permet integrar dades procedents de sensors d'humitat del sòl, previsions meteorològiques i altres indicadors agronòmics, oferint recomanacions de reg a través d'un sistema de semàfor (verd, groc, roig) fàcil d'interpretar. L'IVIA ha contribuït al desenrotllament de nous algorismes que milloren la integració de sensors i la seua interpretació pràctica, validant la seua eficàcia en finques comercials de cítrics i oliveres a Espanya.

En cítrics, a més, s'han realitzat estudis de camp per a optimitzar el disseny del sistema de reg, avaluant la millora de la distribució de l'aigua en el sòl mitjançant l'increment del volum de sòl humitejat. Estes millores han permés un millor estat hídric del cultiu durant períodes d'alta demanda, sense incrementar el consum total d'aigua.

En el cas de la taronja sanguina, l'IVIA ha avaluat estratègies de reg deficitari controlat (RDC) combinades amb encoixinament del sòl mitjançant geotèxtil. Els resultats han sigut molt prometedors: es va aconseguir un estalvi d'aigua de fins a un 25% i una millora significativa en la coloració externa del fruit sense comprometre la qualitat interna ni la producció.

En olivar, s'han validat estratègies basades en reg subterrani combinat amb RDC. Estes pràctiques han demostrat estalvis d'aigua superiors al 35%, mantenint rendiments i millorant la productivitat de l'aigua,  especialment en sistemes intensius.

Finalment, l'IVIA ha liderat estudis amb sensors tèrmics a diferents escales (satèl·lit, dron i telèfon intel·ligent) per a avaluar el seu potencial com a indicadors de l'estat hídric de l'olivera. Estes tecnologies s'han mostrat eficaces per a detectar situacions d'estrés hídric i adaptar el reg en temps real, obrint noves possibilitats per a una agricultura de precisió accessible.

Els resultats del projecte HANDYWATER han sigut transferits a agricultors de les cooperatives de Benaguasil y Vvier mitjançant formacions pràctiques i ferramentes digitals. Amb este projecte, el grup de RegsIVIA consolida el seu lideratge en el desenrotllament de solucions intel·ligents per a una agricultura mediterrània més sostenible.