Destaquem - IVIA

Un estudi recent publicat en la revista Plants per investigadors del Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) i la Universitat de Florida (UF) ha demostrat que el tractament amb homobrassinolide (HBr) pot retardar significativament la progressió de la malaltia Huanglongbing (HLB), també coneguda com "enverdiment dels cítrics", en arbres joves de taronja dolça (Citrus sinensis).

Esta malaltia devastadora ha afectat considerablement la indústria citrícola global, especialment a Florida, on la infecció per HLB ha reduït dràsticament la producció de cítrics. Els arbres tractats amb HBr van mostrar una taxa d'infecció per HLB del 25% als sis mesos de ser tractats, en comparació amb una taxa d'infecció del 100% en els arbres no tractats. L'estudi revela que el tractament amb HBr induïx una resposta immune en els arbres i afecta negativament a la instalació i la supervivència del psílid asiàtic dels cítrics, Diaphorina citri, vector principal del HLB. La troballa és prometedora per a la indústria citrícola, i oferix una nova ferramenta per a millorar la resiliència dels arbres joves enfront del HLB. Els investigadors suggerixen que els tractaments amb HBrs podríen integrar-se en estratègies de maneig integrat de plagues i malalties, destacant la necessitat d'investigar més sobre els seus mecanismes d'acció i el paper potencial en estratègies de gestió agronòmica més àmplies.

Encara que este avanç no representa una solució completa al HLB, confirma que és una bona opció per a protegir els arbres joves després d'eliminar les Cobertes Protectores Individuals (IPCs) a Florida, la qual cosa pot prolongar la vida útil dels arbres infectats per HLB.

Esta col·laboració internacional de la Dra. Pérez-Hedo i el Prof. Urbaneja amb el Dr. Alférez de la UF s'ha estés a la Comunitat Valenciana, on l'IVIA dins de la seua línia d'investigació preventiva enfront de l'arribada del HLB ha iniciat assajos de camp per a avaluar l'efecte i la integració dels tractaments amb HBrs en els sistemes productius actuals de cítrics a la regió.

Este treball ha rebut finançament de l'IVIA de la GVA (Sostenible: IVIA-52202F cofinançat pel Programa Operatiu FEDER 2021-27), de la Citrus Research and Development Foundation (22-003), del USDA NIFA SCRI (2022-70029-38481) i de l'Agència Espanyola d'Investigació del Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya (PID2020-113234RR-I00). La col·laboració entre l'IVIA i la Universitat de Florida ha sigut possible gràcies a les beques atorgades pel Ministeri d'Universitats a través de la Fundació Fulbright (CAS21/00544 i PRX21/00719).

Poden accedir al text complet d'este estudi a ReDIVIA, el repositori institucional de l'IVIA.

La inteligencia artificial i la digitalitzación han revolucionat la forma en què es gestionen els processos agrícoles. Actualment, els professional de l'agricultura poden monitoritzar eficientment variables clau com el clima, la qualitat del sol o l'evolució dels cultius. Este enfocament tecnològic permet una presa de decisions argumentada en base a dades exactes, el que conduix a una producció més sostenible, rentable i resilient davant els desafiament climàtics i ambientals.

Estes noves tecnologies i el seu impacte en l'agricultura seran l'eix temàtic sobre el que tractarà la jornada "Revolució agrària amb tecnologies disruptives" que es durà a terme en Espaitec, dins el programa Innotransfer, el pròxim dijous, 25 d'abril de 2024.

En la Mesa de debat, dedicada a la tecnologia i investigació agrària en la Comunitat Valenciana, participarà el Professor José Blasco, coordinador del Centre d'Agroenginyeria de l'IVIA. La seua intervenció tractarà sobre els projectes que du endavant el nostre centre desenvolupant ferramentes digitals com la intel·ligència artificial, sensors avançats per a adquirir dades masives dels cultius, o robots que permeten automatitzar les tasques agrícoles. En esta mesa partiparà també D. Raúl Montoliu, coordinador del grup en Intel·ligencia Artificial aplicada y Anàlisi de Dades de l'Institut de Noves Tecnologies de la Imatge (INIT UJI) i D. Raúl Hussein, responsable del departament de Serveis d'Anàlisi de Dades Avançat de l'Institut Tecnològic d'Informàtica (ITI). Poden accedir al programa de l'event i al formulari d'inscripció en el següent enllaç https://acortar.link/gWjmlS

Els investigadors del Centre de Tecnologia postcollita (CTP) de l'IVIA, Prof. Lluís Palou i Dra. María Bernardita Pérez-Gago són els autors del capítol titulat “Antifungal Activity of Edible Films and Coatings for Packaging of Fresh Horticultural Produce”, que forma part del llibre publicat recentment “Food Packaging Materials. Current Protocols” (Humana Press, Springer Link, 2024).

En un total de 22 capítols, esta monografia, editada pel Dr. Caio Otoni (Universitat Federal de Sao Carlos, Sao Paulo, el Brasil), detalla els protocols i la metotlogía actuals més punters utilitzats en laboratoris de tot el món per a la investigació, el desenvolupament i la innovació en envasament d'aliments. En cada capítol, la descripció detallada dels protocols corresponents es realitza en tres blocs fonamentals: els materials, productes químics i equips utilitzats, la descripció dels procediments pròpiament dits, amb èmfasi especial en la seua reproduibilitat, i comentaris i consells per a solucionar els possibles problemes d'execució que puguen sorgir. El lliure, que forma part de la sèrie “Methods and Protocols in Food Science” (Springer Link), s'erigix com un manual complet, d'avantguarda i d'alta qualitat per al seu ús tant en l'àmbit acadèmic com en l'industrial.

En el capítol de Palou i Pérez-Gago es descriuen els protocols per a l'avaluació in vitro i in vivo de l'activitat antifúngica de pel·lícules i recobriments comestibles (RCs) utilitzats per al tractament postcollita de fruites i hortalisses fresques. Els RCs antifúngics es preparen generalment incorporant ingredients bioactius amb capacitat antifúngica a la matriu del RC, formada habitualment per un hidrocol·loide i un lípid. Es poden adoptar diferents mètodes i nombroses variacions per a l'avaluació tant in vitro com in vivo, depenent principalment del propòsit específic de cada assaig, els components i propietats de la matriu del RC i l'agent antifúngic, la naturalesa del fong patogen i l'epidemiologia de la malaltia de postcollita que es pretén controlar, i les característiques i el maneig postcollita habitual de cada producte hortofrutícola fresc. En general, en els experiments s'utilitza inòcul fúngic, la preparació del qual també es detalla en el capítol, pel·lícules sòlides seques del RC per a les proves in vitro i emulsions líquides del RC per als assajos in vivo (amb fruita). Es descriuen tres de les proves in vitro més útils i comunes, les proves de difusió en agar, les d'inoculació en la superfície de la pel·lícula i les de germinació d'espores fúngiques amb recompte en placa. Per als experiments in vivo a escala de laboratori, s'aplica el RC al producte fresc inoculat artificialment amb el patogen i es determina, després de diferents períodes d'incubació o emmagatzematge frigorífic, la incidència i severitat de la malaltia i l'esporulació del fong. En etapes posteriors poden dissenyar-se assajos semicomercials o comercials a major escala, realitzats en plantes pilot o instal·lacions de centrals hortofructícoles, amb productes infectats de manera natural i sotmesos al corresponent maneig de postcollita industrial.

Més informació sobre el capítol de Palou i Pérez-Gago en Antifungal Activity of Edible Films and Coatings for Packaging of Fresh Horticultural Produce (gva.es) i sobre el llibre complet en https://link.springer.com/book/10.1007/978-1-0716-3613-8