Menú

Portals

Projectes cofinanciats per

Origen i funcions

L'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) és una entitat autònoma de la Generalitat, amb personalitat jurídica pròpia, creada per la Llei 4/1991 de la Generalitat Valenciana de 13 de març.

L'IVIA té al seu càrrec els fins propis de la Generalitat Valenciana d'impulsar la investigació científica i el desenvolupament tecnològic en el sector agroalimentari valencià i d'integrar aquesta contribució al progrés de la ciència agrària en el sistema de relacions de col · laboració i cooperació propi de la activitat investigadora.

Encara que la promulgació d'esta llei atorgà al nostre institut l'estatus jurídic actual, no suposà, en sentit estricte, el seu naiximent com a organisme investigador. El mateix preàmbul de la llei així ho expresa, en referir-se a la transferència del Centre Regional d'Investigació i Desenvolupament Agrari de Llevant (CRIDA-07) a la Generalitat Valenciana en 1984. Este Centre, a la seua vegada, fou hereu d'altres institucions i així ho detallà recentment el Dr. Salvador Zaragoza en el seu llibre Origen y actividades del Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias (1868-2000).

DESTAQUEM

Investigadors de l'IVIA participaran en la jornada “Revolució agraria amb tecnologies disruptives” dins el programa Innotransfer

La inteligencia artificial i la digitalitzación han revolucionat la forma en què es gestionen els processos agrícoles. Actualment, els professional de l'agricultura poden monitoritzar eficientment...

Actualitat

Ves enrere L'IVIA a Lisboa: resultats de Reproducció Animal

L'IVIA a Lisboa: resultats de Reproducció Animal

L'IVIA ha participat en la vintena reunió anual de la Societat Europea de Reproducció d'Animals Domèstics (ESDAR) i de la Associació Espanyola de Reproducció Animal (AERA) que ha tingut lloc a Lisboa (Portugal).

Aquest esdeveniment és la major trobada europea entre investigadors relacionats amb la reproducció animal. L'IVIA va presentar tres treballs desenvolupats en bestiar cunícola, caprí i avícola.

En conill, es van estudiar les possibles diferències en el perfil proteic del plasma seminal entre dos mascles de la mateixa edat, un de fèrtil enfront d'un altre infèrtil. La quantitat relativa d'algunes proteïnes podrien servir com a bioindicadors de fertilitat/infertilitat en aquesta espècie.

En caprí, els protocols generalment utilitzats per a la congelació de semen a -196 °C són molt llargs, més enllà de la jornada laboral. Aquest segon treball intenta aprofitar els temps no laborals mitjançant la prolongació d'una fase del procediment consistent en el període d'incubació a 5ºC durant la nit per a poder continuar el protocol al matí següent.

En la Gallina Valenciana de Chulilla, es comparen alguns paràmetres de capacitat reproductiva in vitro i in vivo d'animals joves i d'animals molt vells. En els mascles vells, les taxes de fertilitat per a obtenció d'ous fèrtils han sigut suficients per a reconstituir una població de gallines d'aquesta raça en perill d'extinció gràcies a tècniques biotecnològiques.

Aquestos resultats s'han aconseguit gràcies al finançament del INIA i del FEDER i a la col·laboració amb la Universitat de Perugia (Italia), la Universitat Cardenal Herrera-CEU i diverses entitats i associacions de ramaders com l'Associació de Ramaders de Caprí de Raça Murcià-Granadina de la Comunitat Valenciana (AMURVAL)

 

Video recomanat

Video recomanat

ENLLAÇOS

twitter